alma turquesa amaga una història de superació, de recerca d’un mateix, de somnis i sobretot de sentiments.

Sempre he sentit la necessitat d’envoltar-me de coses que m’agraden.

De ben petita, l’amor per les coses boniques va impregnar el meu camí, on la creativitat i disseny sempre estaven presents a la família. Segurament, això em va portar a estudiar disseny Gràfic a Elisava, i a què amb els anys em reconvertís en dissenyadora de moda de gènere de punt. Tocar i sentir els fils, els colors i sobretot les textures em van obrir un nou món ple de reptes i noves il·lusions que em van omplir durant més de 20 anys.

Però la vida és evolució i amb el fang vaig descobrir, sense esperar-ho, una nova passió.

Per mi la ceràmica és una forma de meditar, em permet connectar, centro l’atenció en les meves mans en contacte amb el fang i alhora que aprenc d’ella, aprenc de mi.

Cada peça és única i neix d’un moment únic. No m’agrada fer peces repetitives, necessito experimentar.

La ceràmica m’ha ensenyat a tenir cura de la fragilitat i em mostra que la fragilitat no és debilitat, és sensibilitat. És l’ànima.

Aquí, en silenci sóc jo.